viernes, 19 de octubre de 2007

La trilogía de Deptford: la novela total


Hace unos días acabé de un tirón el segundo y el tercer volumen de la trilogía de Deptford: Mantícora y El mundo de los prodigios.
Y vosotros pensaréis, ¿qué hace herr Q leyendo libros? Ya nos está vendiendo la Bultaco otra vez. ¿Se quiere hacer pasar por un intelectual cuando todo el mundo sabe que lo único que le interesa en la vida es el Sport y su cartera de valores?
Pues así es, me interesa mucho el mundo culé y mis inversiones en Hong-Kong, pero también tengo un corazoncito literario que palpita en lo más profundo de mi ser, el cual me animó a que acabara la trilogía, pendiente desde hacía demasiado tiempo.
Y me resulta muy dificil encontrarle una buena definición sin utilizar adjetivos pomposos. Me salen palabras como caviar beluga, diamantes africanos, Ferrari, cristal de bacará, el Bulli o si lo preferís bocata de jamón de paletilla ibérica con pan con tomate y toque justo de aceite de oliva.
Buenísima.

Sin ánimo de que nadie la lea (así podré seguir vacilando por leer autores que sólo conocen cuatro lletraferits y dos gafapastas), en su conjunto, la lectura de los tres títulos me ha proporcionado un grandioso éxtasis neuronal y el subidón literario más importante de los últimos tiempos, cosa que no sentía desde mi último gran coloque Philiprothiano con su Pastoral Americana

Y así es. Una épica Novela Total como la resume Rodrigo Fresán en este magnífico artículo. Toca todos los palos de la existencia humana con sabiduría y simpleza de estilo como predica Dunstan Ramsay, el personaje central por el que gira toda la obra. Conflicto social, religión, psicoanálisis, arte, filosofía, historia, sexo, muerte, venganza, remordimiento... No encuentro a faltar ninguno de los grandes componentes humanos, y por ende literarios, que hacen grande una novela.

Davies es un maestro. Un maestro divertido que escribe como los ángeles con una correción de estilo y una profundidad intelectual que asusta y que, sobretodo, divierte. El vértigo de la existencia y la pasión por la vida están en todos y cada uno de los personajes, de los que, a parte de Ramsay, destacaría a la genial Liesl: un auténtico portento de fealdad y sabiduría, pero que en el fondo acaba resultando la más entrañable del círculo de Sogenfrei.

A pesar de que entiendo las tres novelas como un todo, mi naturaleza polémica me puede y os confieso que el libro que más me ha gustado ha sido el que la mayor parte de los críticos considera peor, "Mantícora", con su bestial análisis junguiano de la patética personalidad del hijo del millonario Boy, David Staunton. En esta historia he encontrado más verdades por linea leída que en todos mis años de eruditos estudios barsólogos.

Un último apunte sobre la maravillosa traducción que ha hecho un tipo llamado Miguel Martínez-Lage. Camina como un funambulista entre una lengua moderna y clásica. Utiliza el argot con gracia y, sin duda, parte del mérito de los ratos la mar de divertidos que iletrados como yo pasamos junto a Dunstun, Magnus, Liesl, Boy y David Staunton, Christina y todos los demás son culpa de este gran traductor.

Y si queréis leer lo que escribí sobre "El quinto" hace unos meses, pisad aquí. Y si queréis ver la reseñas del editor haced pupita aquí.

13 comentarios:

Poeta per un dia dijo...

Herr Q!! Em considero un dels lletraferits, com vosté anomena, que fa temps que va pujar el Robertson Davies dalt del pedestal dels millors autors que un pugui llegir per aquests móns la fi dels quals pronostica el Sr. Ragnarok. Concretament, de la Trilogia Deptford només n'he llegit el primer ja que el segon, The Manticore, sofrí un terrible accident en una excursió al sud de França, en rebre a les seves pàgines l'impacte sobtat d'un litre de sangria del don simó, ferida de la que ja no pogué recupar-se (història verídica). Ja fa anys vaig devorar amb passió la seva Trilogia Cornish, un llibre igualment inclassificable. Es el que té el Robertson Davies, que és inclassificable. Curiosament, a Anglaterra, on vaig descobrir-lo, el posaven al mateix sac de les obres de ciència ficció, és a dir, que aquest autor (la fotografia del qual no té desperdici, busqueu-la) tenia tendència a agradar a paios força peluts, força mancats d'higiene personal i de sobrenom Hary Seldon o Ender o Túrin Turambar. Ara espero el moment idoni (bàsicament quan hagi acabat el no menys fantàstic i multi-voluminós Cicle Barroc del Neal Stephenson) per encetar la Trilogia de Salterton. No tenen desperdici, tampoc, els 2 primers i únics volums de la seva inacabada Trilogia de Toronto, la darrera: The Cunning Man i Murther and Walking Spirits.

Anónimo dijo...

Aquest entusiasme... Li proposo incrementar-lo amb Richard Ford, Cheever i Norman Mailer, Bellow, Albert Cohen, i Powell. I recordi, Seix Barral li ofereix un Roth sense precedents. Altament recomanable. Novetat.

Josep Maria Augé dijo...

Si al final l'hauré de llegir, casum ses...però al pas que avanço amb Vida y Destino, les ganes que tinc d'endinsar-me en Rant del Palahniuk i la veu perturbadora de Klein que em crida, ben bé fins l'any que ve no tindré temps...
Però bé, si el Poeta i el Q mostren un entusiasme cocainòman cap a aquest barbut desquiciat, sé que no m'equivocaré...

samain dijo...

Aquesta exaltació i admiració, resulta inspiradora... i millor haver-ho fet que no preferir no fer-ho, incrementar-la amb els citats... tota una sort que després d'incidències varies, el premi llibreter fes una bona elecció... pel que veig, els conreadors de lletres van en augment...;)

Anónimo dijo...

Antitot, em faries un breu informe de lectura de "Vida y Destino"? L'ataco o el poso al final de la pila del llibres per llegir? Nota per tu: si et repeleix la trilogia Deptford, llegeix només el segon volum, "Manticora". Si els tres volums haguessin vist la llum al mateix temps, aquest seria el Premiat..¿? Un punt i coma de la narració, amb un pes brutal.

Josep Maria Augé dijo...

Senyor Preferiria, no és que em faci repelús llegir la trilogia, però és una lectura que no em ve de gust, d'aquelles que et foten pal agafar però que llavors t'encanten, m'ho temo...
I sobre "Vida y destino", dir-te que, com no, es una nvel·la molt existencial, que la multitud de personatges i situacions fan un bonic puzzle de la Rússia del 41-42 sense caure en victimismes o emotismes que estem acostumats en aquesta època determinada...Un retrat bastant costumbrista, que descriu des de la vida dels científics russos, passant pels soldats d'ambdós bàndols amb les alegries i tristeses inherents...i, de tant en tant, agun capítol més reflexiu però des d'una perspectuva més sociològica que no pas humanista (que tb hi és, però no molt acusat)
Costa una mica entrar, és cert, molts personatges ramificats en un parentiu inabarcable i amb noms i sobrenoms per un mateix individu, però a mesura que vas coneixent els personatges i adentrar-te en els seus universos particulars, t'ho passes de puta mare.
Ataca'l, però amb paciència, es d'aquelles lectures reposades que es mereixen una bona dedicació del teu temps...

Anónimo dijo...

Srta. Antitot, senyoreta.

L'he xurrimangat de casa els parents. Deixa'm acabar amb "Crimen y castigo", "Me casé con un comunista" y "En busca del barón corvo". El segon demà, el primer, al llarg de la setmana, espero.
Antitot... Encantar és una paraula Major. La trilogia és un extraordinari exemple del bon art de les paraules. I per això, des del moment que et cau a les mans un feix de paper similar, els adjectius es magnifiquen, potser perquè no estem habituats a naixements venals similars, avui dia.
Un plaer retrobar-te. Vaig intentar bifurcar el meu camí amb un punt i apart. Després de diversos intents, segueixo amb el punt i seguit. Amb un bestial somriure.

ragnarok dijo...

Tot origen té un final, aquí el vident no és massa especial, i els móns s'cabaran i en començaran de nous, perquè com a pandora, l'esperança sempre deixa una petita escletxa oberta... i llegint tot el que s'ha escrit, veig que la recerca de temes intel.lectuals literaris per les llargues xerrades del senyor Q a la llum dels mojitos, arriba a altes cotes d'aprovació, entusiasme i aplaudiments generals... així, que potser, hauré d'acabar com el senyor Antitot i deixar-me endur per l'entusiasme cocaïnòman del senyor Q i del senyor poeta... i afegir-ho a la llista del reis d'orient, i demanar el pack que aviat sortirà de novetat... i si dic, reis, perquè em donen una mica més de marge per intentar acabar el que tinc entre mans, entre cella i cella, i entre pit i esquena...

Quoèlet dijo...

Poeta, sense coneixe'l en persona, si algú té la categoria de lletraferit en majúscula és vostè i amb tots els honors.
I ara és quan em sento petit, petit perquè jo només m'he pogut llegir en anglès un llibre de la profunditat de The Da Vinci Code i un diari de la categoria de The Sun. També ho he intentat amb David Sedaris, però no reia i em feia ràbia. Però va vostè i es
llegeix gairebé senceres les obres completes de Robertson Davies.
Injust. Jo insisteixo mirant pel·lícules de Buster Keaton en V.O però no hi ha manera. Provaré amb Eastenders que sembla com més d'aquí...
Gran l'apreciació sobre la pinta Peregimferriana dels seguidors de Davies. Es deu encomanar perquè jo em considero fan i ja m'estic replantejant els meus hàbits d'higiene personal.
I tinc una anècdota amb el segon volum de la sèrie de Stephenson, i és que un paio es va deixar el "totxo" al meu costat en el seient d'un tren. Jo vaig fer el gest d'avisar-lo inmediatament i quan em disponia a articular el bram de "Xaval!", vaig veure quin era, i no sé com, el meu cervell va impedir que articulés paraula alguna... Automàticament, la meva columna es va encorvar i, com el Gòlum, només musitava en veu baixa: "per mi, per mi...". Trist. Ara és quan algú de per aquí em diu que es seu...

Apuntades les recomanacions, Insisteixo. El Mantícora no crec l'haguéssin premiat, perquè, com bé dieu, és un incís en la història, un monòleg que desenmascara totes les misèries d'una classe social i d'un estil de vida: els podrits de pasta parlant en plata. Per mi, com a divertiment el tercer és el millor, ja que és la història més novel·lesca de totes tres, la més cinematogràfica però probablement la més superficial. I la primera és la novetat i, com a tal, l'impacte és insuperable.

Antz, deixa descansar a Chucky, enceta El quinto (la birra no, malalt...) o El cinquè i fotem una encocada col·lectiva a la salut de Robertson i M. Agueiev... M'espera "Hacia los confines del mundo" però fa por i després em farà mal l'esquena de dur-lo tot el dia a sobre.

Com saps és un gran autor, Samain. No sé quin eren els finalistes, però amb un autor d'aquesta categoria sino estaven Salinger, Stendhal o Cervantes el guanyador estava bastant clar tot i les pol·lèmiques.

Ok, Raganarok. Un altre que s'apunta a la bacanal d'estimulants colombians, combinats de les antilles i literatura canadenca... Quina barreja per Déu. Només falta un miqueta de Tarantino i algun comic surrealita made in Antitot per fer un combinació d'allò més suggerent...

Carícies a l'angonal per tothom!

ragnarok dijo...

La visió es representa amb total nitidesa: estimulacions colombianes, batuts contra el "me estás estresando" i l'escriptor canadenc viu-retrat-de-Darwin... Acabarem ballant amb els dits en V per davant dels ulls, recitant trossos de la trilogia en old-english i fent la conga per anar a volar el parlament el 5 de novembre!

Josep Maria Augé dijo...

Gaudirà amb "Los confines..." gaudirà, estimat Q....A més avui he visionat Master & Commander i m'ha transportat a moments encisadors d'aquest totxo assassí d'arbres...

Anónimo dijo...

Sweet site, I had not noticed erestujohnwayne.blogspot.com earlier in my searches!
Keep up the great work!

Anónimo dijo...

Wow all I can say is that you are a great writer! Where can I contact you if I want to hire you?