Hay pintura al óleo, a la acuarela, al fresco (¿que debe ser cuando uno tiene frío, no? ¡Je!). También hay algunas personas a las que les faltan las extremidades superiores que aprenden a pintar con los pies o con la boca. Y también está Velázquez, Rembrandt, Monet, Picasso, Barceló... Y también Tim Pratch, más conocido com Pricasso, el cual es capaz de pintar con un órgano de la anatomía humana (masculina para ser más exactos) al que no paramos de sacarle nuevas utilidades. Me refiero al cilindrín, como dirían en Los Soprano, y popularmente conocido como la minga dominga.
Y no hay mucho más que decir. El hombre agarra el lienzo con una mano, el pene con la otra, moja el glande en la pintura y "voilà!" el proceso creativo se activa.
Así, a bote pronto, varias preguntas me vienen a la cabeza: ¿Qué pasa si el cilindrín pasa a convertirse en toda una señora tubería? ¿Cómo lo hacemos con los pequeños detalles? ¿Qué le han hecho los pinceles a este señor? ¿Afecta la pigmentación a su vitalidad sexual? ¿Se la limpia con aguarrás cuando acaba su tarea? ¿Si deja pelillos en el lienzo pasa a ser un collage? ¿Tiene algo en contra de las camisetas? ¿Liga más?
La verdad es que el tipo pinta mucho mejor con el miembro de lo que yo lo haría jamás con las manos incluso después de que el mismísimo Goya me impartiera unas clases, así que algún mérito debe tener.
12 comentarios:
Pollock se colgaba de un arnés para soltar chorros de pintura desde el techo y Dalí llegó a pintar con huevos llenos de pintura que los estrellaba contra el lienzo.
Técnicas hay muchas, pero lo que está claro es que Pricasso acostumbra a pintar lo que le sale de la punta de la...
Zona...
Realmente en este mundo de hoy si no tienes alguna excentricidad no eres nadie, Torrance.
Voy a empezar a ver las peliculas de Disney vestido con traje de luces y barretina en la cabeza a ver si consigo hacerme un hueco en el competitivo mundo de las rarezas.
Cuide esa soledad, amigo. ;-))
píntame angelitos negrooooos
(pero no dijo ni dónde ni con qué)
Pobre Machín... Quién le iba a decir que sus inocentes "black angels" iban a acabar pintados por la "punta" de un "capullo" australiano... Ya no irán al cielo ni nada. Como mucho los encontraremos como decoración de algún lúgubre sex shop... Snif!
Todo un placer su visita, miss Parker. Un arácnido saludo.
Senyor Q, la pregunta que em dóna voltes al cap, després de veure el video, és: i amb el carbonet què?!
Crec que el menda té limitat l'ús de la seva eina de treball a un determinat tipus de pintures, Rag. De totes meneres, no m'imagino l'aspecte del manubri després d'una llarga jornada de feina amb el carbonet:
- Què, ¿gangrena?
- No, dibuix...
Ja no hi ha respecte per res. La falocràcia està en caiguda lliure, company...
Ostres, quin artistatsso, déu meu!!!! però bé, un servidor tb era conegut, en els seus tiempos mozos, per l'ús malevol de els parts innobles de la femella com a instrument musical, però malauradament no existia el youtube i no vaig poder convertir-e en una icona musical...
Ja veus Q, talent desaprofitat, com Ronaldinho a l'esquerra...
No tinc paraules. Jo pintant com les persones normals els meus gargots amb prou feines arribo al nivell d'un crio de 4 anys. I aquest home amb... Alucinant.
Com a mínim, ara el model de nus no serà l'únic que vagi amb tot a l'aire... suposo que així facilita molt més, això de la complicitat model-artista.
Això d'anar a veure pel.lis de Disney amb "traje de lucres" i barretina, sense cap mena de dubte, et donarà un dels primers llocs en aquest món de "curiositats", realment serà quëstió de que facis un avís general i més d'un et vindrà a veure, je, je... ;)
Una barreja de curiositat i por em produeix el teu comentari, Ant. Com sempre, pot més la curiositat. A quines parts innobles et refereixes? I el que és més important, com conseguies fer música? Vivaldi? Public Enemey? Giorgi Dan? Exigeixo una aclaració inmediata o que el Poeta es manifesti per donar fe...
Totalment identificat amb el teu nivell de pintura, Auryn, bàsicament perquè és el mateix que el meu. Només et dic que a hores d'ara, quan intento dibuixar un paisatge, encara li pinto al sol uns ulls, un nas i un somriure instintivament. Per no parlar del meu hiperdesenvolupat sentit de la perspectiva... Cerca, lejos, reconeixo que mai ha estat el meu fort...
Tens raó, Samain. Amb Pricasso comencem a trobar una certa igualtat entre model i pintor. Tot i que no sé si el/la model no marxaria per potes en el moment en que l'artista desenfudés el pinzell.
D'acord, ja faré un pase especial per vosaltres en el moment la presentació en societat del "torero-barretinaire"
Company Q, només comentar-li que el so que realitzava equivalia a la percussió, amb un ritme semblant als que anys després van popularitzar els Safari Duo,jeje...;P
I segur que si el Poeta treu el cap per aki en donarà fe, sap de totes les meves eroticotrapelleries...;P
Des d'aquí vull donar fe de les paraules de l'Antz. Fins i tot va animar-me a provar-ho, oportunitat que, lògicament, no vaig deixar escapar. L'Antz és el mestre en termes de trobar aplicacions noves a òrgans vitals. Fixeu-vos, si no em creieu, què fa servir per remenar el sucre del café-amb-llet ;p
Publicar un comentario