Harto de los continuos ataques contra la noble estirpe de soberanos que están al frente de una unidad de destino en lo universal llamada España (eso sí, con alguna ominosa interrupción provocada por el rojerío, el separatismo o el maléfico ZP), me decido a atizar un poco más el fuego de la sexualidad borbónica (Dios, qué caro nos va a salir...), mostrando algunas ilustraciones de un didáctico manual sobre la sanas costumbres sexuales de nuestra simpática dinastía borbónica, inspiradas en la tatarabuela de Jean Charles. La inefable, jocosa y siempre caliente ¡Isabel II!
Se trata de un libro publicado por los hermanos Bécquer (Gustavo Adolfo el de las Rimas y Valeriano el de las infusiones...) titulado Los Borbones en Pelota y que firman bajo el pseudónimo de SEM; aunque no tengan nada que ver con el servicio de emergencias médicas, pero sí mucho que ver con el servicio de emergencias democráticas... Está escrito en 1869 durante el proceso revolucionario conocido como La Gloriosa, poco antes que las fuerzas republicanas y federales enviaran a Isabelita a fornicar sin control por la campiña de la Francia de Napoleón III.
Resumiendo, la publicación viene a ser como un Jueves hardcore de la época en el que, por ejemplo, podemos ver a Isabel II, con gesto de paquidérmico, despatarrada en un jardín, enaguas hacia atrás, sobándose el clítoris con una vara de mando mientras que, con una melancólica mirada perdida, apoya su cabeza coronada en su propio puño. Como podéis comprobar, algo mucho más fino que el tosco coito perruno inspirado en el príncipe y la presentadora del telediario...
De hecho, la monarquía conejera a la que justamente tenemos que matener y demostrar gratitud ahonda sus raíces en una ilustrada tradición dionisíaca...
¿Qué es esto de que viven sin dar ni golpe? Yo aquí veo un trabajo físico imponente. Duro y con animales. Totalmente edificante para la moral de los jóvenes de hoy en día...
Así es, pueblo. Esperando que la fiscalía y los jueces de la A.N. no se mosqueen mucho y me empaqueten por quemar libros del Principito creyendo que están escritos por Jaime Peñafiel, me despido de todos vosotros rezando por un largo y próspero reinado del futuro Felipe VI. ¡Larga vida al Antiguo Régimen, amigos!
6 comentarios:
En veure a tan monàrquica model i acompanyants, és fàcil deixar volar la imaginació amb els personatges actuals, i ja en plena follia, no h'hi ha prou amb borbons, sinó que apareixen polítics i tota una corrua de possibles models de la tan distingida "sociedad española"... Quina sort que la censura en plena època romàntica anava tan alterada hormonalment, que va permetre que aquestes obres d'art poguessin arribar fins avui! Però, no serà potser el problema que els dibuixants del Jueves no tenen les qualitats plàstiques que tenien els germans SEM, el motiu de la polèmica?
Però els llatins no som com els anglosaxons, Ragnarok. Aquí podem veure a directors de diaris, polítics, banquers i prohoms de la societat copulant amb girafes de tres metres i no passa abasolutament res. En canvi, des de temps inmemorials, noblesa i cures sempre han tingut una morbositat especial pel populacho alhora de veure com donen "rienda suelta" als seus apetits. I és aquí quan intervenen els guardians de la moral i les essències pàtries per començar a repartir "hostias como panes" com et passis un dit.
Doncs sí, els SEM eren bons de pilotes, però per mi Azagra i IVÀ sempre tindran un lloc a l'olimp dels dibuixants ;-)
Azagra, Ivà, Brieva, Azpiri, Nono,Sandoval, Bernet, Ismael, Danide, i els que hem deixo... el producte d'aquí és molt bo! Però potser, a tan reials models, no els hi acaba de fer el pes... per què, sincerament, si haguessin dibuixat al feliç matrimoni en les situacions que van dibuixar els SEM a la monarquia de l'època, què hauria passat? Cridarien a la Inquisició, el Sant Ofici, a l'Opus, a Los Legionarios de Cristo, a la Santa Alinça, com a jutges i jurat, testominis i botxins? Tornaran a cremar fogueres i l'olor de carn ho omplirà tot?
La diferència és que ara els mosqueja pq no ho practiquen; en canvi, al segle XIX, com que eren uns canalles de cuidado, practicaven el que estava dibuixat i més i els importava una merda...
En fi Mr.Q, espero que vos i el mestre Ragnarok us dediqueu, mano a mano, com els germans becquer, a publicar una obra de dites característiques però en el nostre petit món comú cooperativista...
Qui fara de brocha gorda i qui de pluma indiscreta?
Una publicació d'aquestes característiques en el món d'aquesta cooperativa, tal i com proposa Antitot... podria arribar a cotes molt altes de curiositat! No dubto que tindria una gran acollida, ara no sé, si després acceptarien allò de l'abelleta i la flor si hi ha cap queixa des de la "casa reial", que aquí tothom és molt seu!;)
I el gran Jan, i Ibáñez... Efectívament, Rag, els haurien massacrat, però jo crec que ja ningú es planteja fer una cosa semblant fora de l'àmbit del fanzine o del menjador de casa de seva. A Anglaterra la premsa acusa a la reina d'haver "pelat" literalment a "Leidi Disc", però ja se sap que els britànics són uns pèrfids i uns degenerats...
Així és Ant, abans podien fer el que li rotava i sino que li diguin a Lluís XVI i la seva cort... El que s'anomena un putiferio, parlant en plata (extranya frase).
La proposta és temptadora però jo encara aniria més enllà. Per què no el rodatge de la primera peli porno-coop? Je. Uhmmm... Els magatzems tenen un punt erotico-festiu, no? El benefici i el plaer hauria de ser democàticament repartit...
Seria més aviat de consum intern, Sa. O potser ens el trobaríem al costat del llibre de la Catherine Millet, Apollinaire, Pierre Louys... La col·lecció seria "La coop vertical".
Publicar un comentario