Cada año me pasa lo mismo. En estos días de reflexión sobre el fin de las vacaciones siempre acabo pensando en el abanico de posibilidades que me ofrece el mundo de las enfermedades para justificar una baja laboral y perpetuar las vacaciones sine die: caspa, traumatismo al cortar pan, agujetas por levantamiento de quintos, exceso de sudoración, ausencia de raciocinio empíricamente demostrable, melancolía crónica por encerrarme en un esquema laboral incompatible con mi organismo... Todas ellas tendrían que ser opciones tan dignas como una fractura de peroné. Pero poco después decido tomar conciencia de lo que me espera el resto del año. Dejo mi mente en blanco, presiono los chakras corporales adecuados, respiro con fuerza y en ese momento de contacto íntimo con Kundun exhalo: !!!HOS**A P**A YA!!! ¡¡¡NO QUIERO VOLVER!!! ¡¡¡MAMÁÁÁÁÁ!!!
En un primer momento, intento progresivamente ir renunciando a la vigilia. Me rindo a la dinámica de sueño de la mayoría de la población y trato de meterme en el sobre no más allá de las 3. De hecho, fiel a mis principios prometo por lo más sagrado que conozco (mi propio descanso), que no volveré a madrugar sin necesidad.
Estos días, acosado por la soledad que siento por las mañanas, un único pensamiento recorre mi cerebro: ¿dónde están los demás? ¿Cómo puede existir una convocatoria humana tan poderosa como el trabajo? ¿Dónde está mi croissant y mi diario? ¿Por qué no juega Henry?
A causa de todas estas preguntas sin respuesta mi débil armadura ácrata se desmorona. Claudico y caigo en las garras de una de las mayores aberraciones que pueden asolar la virtud del vago: asumir que vuelves a trabajar.
Alguien debe levantar este país.
Por desgracia, yo no puedo participar en esta maravillosa misión histórica, ya que si no puedo levantar mi propio cuerpo cada mañana, menos aún un país. Aunque eso sí, muestro entusiasmo por el proyecto y animo a los demás a que no cejen en el empeño de construir un mundo mejor.
Ahora, disculpadme, pero no me encuentro del todo bien.
13 comentarios:
Una que también llega!
Jo també vaig arribar ahir i avui ja estic en la meravellosa matemàtica horària anomenada: rutina. Genial.
Tenir vacances i viatjar té aquesta contrapartida de qüestionar-te si realment val la pena el que fas durant els 335 dies restants de l'any.
Ànims!! I forces des de la comprensió amic!!
Hi ha dues coses que pots fer:
- O començar a creure en el que fas...
- O començar a creure en el canvi...
Ja saps el que diuen: renovarse o morir!
Una abraçada
Intrusa
Rutina, tornada a la feina, trauma post-vacacional... No, realment no val la pena res de tot això, però: com pagar lloguers, hipoteques, vicis i demés? No hem d'animar als altres a aixecar el país, no! Sinó, fins a on poden arribar els rebuts que puntualment rebem? No, no, no aixequeu res! No és que desitgi fer com l'estruç: hem seria difícil enterrar el cap sota el terra i quedar en una postura digna! Però... resulta tan trist veure cap a on anem...
Jo també crec que no em trobo massa bé, la veritat.
No ens podriem plantejar de començar a idolatra al senyor Q, retirar-nos a l'hiperespai (o en algun claroscur de bosc) i montar una comuna a lo Thoreau?? Esteu d'acord, intrusa i samain?? Emular el mecanoscrit del segon origen a través de la figura del Q...
ja direu!!!
Ummm... el mecanoscrit... quins records aquells, quan ens el van fer llegir a l'escola... i com no oblidar la fugida als boscos del Walden... francament és una opció a plantejar-se i que ens evitaria mals de cap de finals de més, antitot...
Intrusa, moltes gràcies pels ànims i la teva comprensió! Es necessiten. Jo encara disfruto d'aquesta setmana però ja veus que la perspectiva dels 335 dies m'està amargant... M'agrada el segon eslògan que poses. Yes! I believe in change! Sobretot en el de l'euro al dòlar...
Petonet!
No sé cap a on anem, Samain, suposo que com deien els Siniestro Total cap a l'extinció... Tens raó amb el tema de les factures. Però jo estic segur que tothom té una virtut amagada per la qual ens haurien de pagar per desenvolupar-la i d'això viuríem. La meva és, sens dubte, poder dormir 12 hores seguides i aixecar-me sense cap mena de mal d'esquena, increïble, oi?
No ho intentis, Antitot. Imagina't una nova espècie descendent directament dels meus gens. Imagina't un nou món plagat de bases de dades desastroses. Imagina't uns éssers que no beguin pas aigua, sino mojitos... Aberrant.
Noooo!!! Una espècie derivada del Q... no o Déu meu no ens hem portat tan malament!!! ;)
Si et serveix de consol benvolgut Q ja fa tres dies que rondo per la oficina... avui de fet m'han fet fora de la meva taula i he usurpat el teu espai vital, en JJV ha entrat i m'ha dit "Ostia si que has empeorado Lardín!" (així que ja veus fins i tot ell t'enyora!!).. Saps que nosaltres t'acollirem i et cuidarem o sigui que no potser tan dura la tornada!! El despatx està trist sense la teva cara de no sóc persona pels matins, sense els teus sons cavernaris de no em parleu segueixo dormint, i sense les teves preguntes tipus "Qué cenaste ayer?" o "Que faràs/has fet aquest cap de setmana!??"... també enyorem aquell Lardín que obre la porta a totes les fèmines menys a les seves companyes de departament...
Q... no t'ajudarà però si tornes aviat et comprarem un xupa-xups perquè la tornada et sigui més dolça!!
Xtonets!!
Sr Q... cn lo de beber mojitos la cosa se ha animado... :P Si en eso se basa la evolución me apunto! :P
Red Little yo tambien quiero un xupa xups!!! :P
Muaks!
S'agraeix l'enyorança de la meva persona senyoreta Red. De totes maneres, no crec que el despatx estigui trist sense la meva presència. Vosaltres ja teniu ben montat el xiringuito de corrupteles, prevaricacions i tràfic de catàlegs. A més, des de que no m'heu deixa't provar la disfresa de pirata que corria per allà res té sentit en la meva vida... Q Sparrow, snif...
Ànims amb la dieta! El meló de mitja tarda bé?
Señorita Wadyet, apúntese conmigo al nuevo escalón evolutivo en la especie que crearemos los pimpladores de mojitos. Con el tiempo dispondremos de brazos de caña de azucar, cerebro de menta, sangre de ron y la lima la dejo para lo que a usted le parezca ;)
Saludos!
Ohh quina barra!! M'estàs dient corrupte... com t'atreveixes!! A les meves nenes i a mi ni acostar-te doncs!! :P
Sobre la disfressa... Saps que o et proves el de porno infermera o no hi ha tracte... tu decideixes!!
La dieta va bé!! Sóc forta i ja he perdut... 10 kg!!! :P oeeeoeeeeoeee!!! bé encara em queden uns altres gairebé 10 però mira alguna cosa és alguna cosa Q.!!!
A veure si ho aconsegueixo!!! De fet estic renovant l'armari a mitges només amb una talla menys i amb l'esperança que d'aquí a Nadal si és possible rebaixar-ne una altra i ja plantar-me que una té la constitució que té!!
Ja ho veuràs dilluns i ja em diràs si es nota ;)!
Xtonets Q.
Espero, amic Q, que tal i com vas fer amb el Michael jackson d'un antes y un después, ho facis amb la Red Little!!!! I ben pixelada de carn la imatge ehh?;P
Ànims Q! Pots intentar superar la depressió post-vacacional penjant un pòster d'una platja paradisíaca a la paret i anant amb bermudes i camisa hawaiana a la feina caipirinha en mano.
Escolta Anti comparar-me amb en Jacko em sembla certament imperdonable... i em sap greu dir-te que la lleialtat del Q. cap a la meva persona oi Q (si no ets lleial et faig fora de la taula que ocupes ara mateix ¬_¬...), no li permet publicar aquests documents amb imatges pixalades o sense pixelar!!
Xtonets!!
"No hay más que dos medios para librarse de la pesadilla del paso implacable del tiempo: el placer y el trabajo. El placer agota y el trabajo fortifica. Escojamos. Trabajar es menos aburrido que divertirse."
-dijo uno hace tiempo-
Publicar un comentario