Siempre recordaré una clase en la universidad con el profesor Manuel Delgado en la que nos dijo "lo peor que podríais hacer es recordarme como vuestro maestro, como una especie de referente ético en vuestras vidas". Lo siento Manel, pero eso no va a ser posible. Porque cada vez que leo un libro suyo, que lo escucho en alguna conferencia o lo veo en alguna aparición fugaz de algún medio de comunicación, el antropólogo me apabulla con su sabiduría. Me rebela, me abre los ojos, sacude mi pereza intelectual y me explica alto, claro y diáfano, las auténticas atrocidades de esta sociedad ultraliberal que acabará con muchos de nuestros semejantes o quién sabe si con el planeta entero.
Con un discurso contundente, sin contemplaciones, cargado de erudición consigue que vea sin interferencias dónde está el mal, quién es el culpable y cuáles son nuestras debilidades.
No tengo ni idea que esto sea así, pero siempre he pensado en él y en Rafael Sánchez Ferlosio como los dos últimos grandes intelectuales vivos de este país. Antiguos jedis de una especie en vías de extinción que todavía tienen el coraje, el valor y la dignidad humana para explicarnos, caiga quien caiga, la auténtica VERDAD de nuestras sociedades.
Ayer pude gozar una vez más con su dialéctica incorruptible y comprobar cómo vence por K.O. en un debate a cualquiera de sus interlocutores. Delgado da la vuelta a la tortilla de nuestros más profundos prejuicios. Los lanza contra nosotros como un boomerang y consigue hacernos comprender, como dijo en el programa de ayer, que en esta vida realmente sólo hay dos cosas por las que valga la pena hacer algo: la justicia y la libertad
http://www.tv3.cat/3alacarta/video.htm?ID=230905003&CAT_ID=tvcat
http://www.tv3.cat/3alacarta/video.htm?ID=220821996&CAT_ID=vactualita
3 comentarios:
Aki l'has clavat, sr. Q....
Per mi el Manuel Delgado ha estat un referent ideològic vital, l'individu que hem va acabar de fer l'última estrebada a la vena dels ulls per acabar-me-la d'arrencar; que em va fer escopir el soma que en prenia diàriament...
M'ha ocasionat que m'ho replanteji tot, que intenti de deixar de crear categories i reificar-les; de despullar l'aparença per veure l'esquelet; de ser més crític amb mi i amb el meu entorn; de ser la pedra a la sabata...i, sobretot, que em malfïi d'aquelles opinions i concepcions que tothom les té assimilades i naturalitzades...
En Delgado és un dels grans culpables de l'eclosió de l'Antitot, del seu naixament, del nou Josep Maria que va reneixer, justament, en l'època que el vaig conéixer...
Com segurament a ell tb li dec la meva perenne infelicitat vitalitat; que m'hagi ensenyat a nadar contracorrent en comptes de deixar-me endur, placidament, per la remor de l'oceà...
En fi, i sempre recordaré el dia que, a la facultat de història i antropologia, la gespa colindant al bar fou ocupada per un concessionari de cotxe per promocionar un dels seus autos, i només arribar a classe, en Manuel ens va instar a baixar a la gespa a volcar l'auto...
Així és Antitot.
Has definit millor que jo l'anomenat "efecte Delgado". Perquè bàsicament, això que expliques, és el que produeix a les persones que, modestament crec, que conservem una certa obertura de mental.
No estic tant d'acord en quant a la perenne infelicitat, ja que tu, com a bon etnògraf, hauries de saber utilitzar l'eficaç relativisme cultural que ens vam inculcar en benefici propi, sense la necessitat de dexar-te endur pels cants de sirena de la mandra mental (hehehee, sembla que m'estigui definint a mi mateix!) :)
Genial l'anècdota. És Manel en estat pur. Què vau fer? el vau tombar?
Quan em refereixo a l'eterna infelicitat, vull dir que mai més em podré posar la vens als ulls per "veure-hi" com molts poden i, d'aquesta manera, esdevenir "feliços"...Jo crec que la ignorància es necessaria pe rla felicitat, i malgrat pugui semblar petulant ara mateix (en totllar-me de no-ignorant), aquesta mirada enterbolida i fosca capa tot el què ens envolta no me la podre tapar mai més...
I respecte a l'anècdota, es va montar un bon sidral amb el noi i la noia que exposaven el cotxe, ells trucant a la polícia i en Delgado animant-nos a fer pràctiques de kalea-borroka...Va baixar mitja universitat al ajrdí i, al final, amb la presència de la poli, van fotre el camp amb el cotxe amençanant-nos de denunciar a l'universitat per incompliment de "contracte"...I just això, amb en delgadó suant com un bacó, cap al bar a reosar forces mentres denunciava el mercatilisme de la UB...Memorable!
Publicar un comentario