miércoles, 18 de julio de 2007

Semana Paco Martínez Soria



Estoy de vacaciones.
He cogido una semana de pausa laboral en este interminable mes de julio para dedicarla a la sana costumbre de no hacer nada, concepto que Antitot ha bautizado con esa gracia natural que le caracteriza como vacaciones Paco Martínez Soria.
Y así es. He colgado unos días mi chaleco de pelo de borrego, mi boina y mi acento maño para enfundarme el bañador, las espardenyes y la camiseta playera de la gira de Dire Straits en 1993 y no quitármelas hasta que sea posible.
Pero, ¿en qué consisten unas vacaciones Paco Martínez Soria? Básicamente 5 son los requisitos que se han de cumplir para recibir el diploma de vacaciones casposas:

1.- Ir a un pueblo de la costa, a poder ser apestado de hordas vikingas sin romanizar.

2.- Levantarse cada día a partir de las doce o superior. Hacer un desayuno/comida, comprar la prensa deportiva, el jueves y alguna publicación de autodefinidos.

3.- Ir a la playa y tostarse como un lagarto al sol. Dos horas y media y una gran cantidad de Delial, el bronceador ideal, son suficientes para evitar que nuestra piel mute hacia un tono más propio de un tomate de goma de El Ejido que de un ser humano.

4.- La dieta de una semana soriana se ha de centrar principalmente en horchata, helados, paella, vino/sangría, pipas, ganchitos etc... O cualquier cosa que haga olvidar la verdura con patatas.

5.- Aprovisionarse de una buena colección de pelis o series para disfrutar en las apacibles noches blancas mediterráneas de algo mejor que la basura infrahumana que ponen por la tele. En mi caso, segunda temporada de los Soprano, Jovencito Frankenstein, Sopa de Ganso, los Intocables y La extraña pareja.

Y no olvidéis que para sacar nota cum laude vuestra obligación es intentar intoxicaros por todos los medios con una buena salmonelosis. Probad con algunas patatas bravas de chiringuito. Es una apuesta segura que vuestro expediente vacacional os agradecerá, amigos.

4 comentarios:

Auryn dijo...

Coincidint amb el meu període de desconnexió d'Abacus em passo les tardes enganxada a l'ordinador i m'he decidit fer una visiteta al teu blog i he vist que també estàs de vacances!! I veig que segueixes la mateixa rutina que jo... Platja, platja i fer el vago la resta del dia.
La diferència, a mi em fan aixecar-me a unes hores ihumanes per anar a la platja. És el que té no marxar de Barcelona i no voler agafar qualsevol malatia cutània amb aquesta aigua que tenim per aquí... Bé, que vagin bé les vacaces!!!!!!!

Josep Maria Augé dijo...

Venga, un altre abakusià per akestes terres blogaires..voleu dir que no hem de dir als informàtics que la pàgina web ens allotji els blogs?? Amb la carta de presentació del Q, seriem els put*s amos!;)

Q, com a dieta et falten els pastelitos, i els ganxitos han de ser les patates guarres Matutano, aquelles que et provoquen una mutació "colórica" als dits..

I la vestimenta, que no et poden faltar les chancles amb mitjons blancs i el barret de palla amb la cinta negra on hi figura inscrit el nom del poble..i com no, aquelles bermudes estridents que denoten unes cames "agambades"...

I unes nits humides impregnat de la suor del teu cos que atrau tot tipus d'especímens xupasangs...

Continuï gaudint, amic Q!

Auryn dijo...

Doncs, si, un altre membre de la secta...Tot i que no és el primer cop que trec el cap per aquí mai havia donat senyals de vida. L'avorriment vacacional em fa fer aquestes coses, normalment em cenyeixo al meu paper de voyeur informàtica, però aquest cop m'he animat a participar també...

Quoèlet dijo...

Benvinguda, Auryn! Un plaer que deixis un bocí de la teva experència vacacional en aquest antre de vici i frivolitat.
Tens raó, per les persones "delicades" com nosaltres, anar a la platja de bcn és assumir que durant la resta del dia estarem gratant-nos la pell pensant que la mort per contagi de peste negra és qüestio de dies, o que aquest persistent mal de cap després de la primera capbussada entre condons i partícules de mercuri és el primer símptoma d'un tumor provocat per l'estúpida mania de fer gàrgares a l'aigua... Espero que abandonis més sovint el costum voyeurista per passar al saludable costum de destripar al senyor Q. ;))

Antitot, totalment d'acord amb la teva proposta. Exigeixo domini nideuniamonidescompte.com ,ja!
Els pastelitos els he substituit per un deliciós pack de 4 donuts bombón + 1 de regal i les matutano guarres per una barreja "Frit Ravich" amb la més gran quantitat de conservants que he vist mai dins d'una bossa d'snacks. Ep! I pel que fa a l'indumentaria no vas mal encaminat, tot i que aquest any he decidit no fer la bugada a les dutxes de la platja en senyal d'integració cultural a la vila...

I ara agrairia unes sentides pregàries per la tornada demà del meu físic a la feina. Però no del meu esperit! el qual encara gaudeix dels boquerons, les olives, els quintos i la conversa del senyor Manolo propietari d'un paradís perdut anomenat "La langosta feliz".