"¿Quién ha dicho eso? ¿Quién coño lo ha dicho? ¿Dónde está ese comunista de mierda, la maricona soplapollas que acaba de firmar su sentencia de muerte? ¿Nadie, eh? Por lo visto ha sido la Reina de los Mares. ¡Os voy a triturar! ¡Vais a hacer ejercicio hasta reventar! ¡Vais a hacer instrucción hasta que se os quede el culo como mantequilla!"
Tranquil ja diuen que mala hierba nunca muere!! Bon viatge i bones vacances!! I que no et pasi com a mi que duia un nen cabroncete darrere que anava dient "mamá si se estrella el avión moriremos? y si caemos en el agua veremos los peces??!" putu nen... en fi!! me'n torno al meu cau ;)!
Ja he tornat sa i estalvi, sense cap tipus d'ensurt ni provocació de cap mena (la Tina em vigila massa i sap el meu esperit de provocació que tant poc li agrada). I aprofitant el post del Q., el qual espero que no hagi estat devorat per cap tipus d'espècie subaquàtica no descoberta, jo recordo un dia, en el vol Berlin-Barcelona, que just quan l'avió anava a despegar, havent fet tota la carrerilla, va frenar de poc i qui mes qui menys va deixar part de la dentadura incrustada al seient del davant...Segons el pilot, de sobte se li va posar a la finestreta un "big bird" i bé, mitja horeta llarga revisant l'avió...Jo vaig disfrutar com un cabró (em mola aquestes situacions límits), però la noa del costat estava mig plorant pq no volia deixar el seu fill solet...Tb recordo el dia que portava a la motxilla de ma un ganivet i una forkilla i la discussió amb els polis pq m'ho van requisar...
Vol Madrid-Barcelona. Baixada en picat, de morro cap avall. La gent cridava, plorava, les orelles de la noia del meu costat no paraven de treure sang i alguns pare nostres en veu alta. En situacions així normalment em poso a riure, sentint de tot excepte alegria. Baixada, aterratge i disculpes del pilot a la tripulació. Novell, vol de pràctiques. I una noia amb les orelles perforades i...
Amics, he sobreviscut! Gràcies pels vostres inestimables consells.
Red, el niño cabrón era un geni. "veremos los peces y hasta la sirenita" li hauria d'haver dit la mare. Antitot, no sé si saps del perill què vas córrer damunt d'aquesta llauna amb ales. Jo, que m'he documentat sobre el tema, sé que el perill més gran dels avions és precísament quan estan despegant i han de frenar de sobte ja que hi ha una barrera de "no retorn" que et porta directament al més enllà... Vigila amb els picoletos de l'aeroport que per molt menys et practiquen una proctologia amb cara de sàdics... Anònim/a, senzillament brutal. Orelles amb sang! Però quin giñe! Això pot passar per la descompressió? Alguns pilots haurien d'anar amb la "L". Jo també vaig patir un d'aquest descensos en un Mallorca-BCN i van ser els pitjors 10 segons de la meva vida. La gent cridant "Ay, ay ayyyy!!!! i jo agafant-me al seient com si fos "casa" i no em poguès passar res.
En realitat m'encanta volar, però a la vegada m'acollona moltíssim, i la nit anterior acostumo a estar més nerviós que Sarkozy passejant per una Banlieu a les 10 de la nit. Només penso en anul·lar les vacances dient-me a mi mateix "però si com a casa no s'està a enlloc..."
4 comentarios:
Tranquil ja diuen que mala hierba nunca muere!! Bon viatge i bones vacances!! I que no et pasi com a mi que duia un nen cabroncete darrere que anava dient "mamá si se estrella el avión moriremos? y si caemos en el agua veremos los peces??!" putu nen... en fi!! me'n torno al meu cau ;)!
Ja he tornat sa i estalvi, sense cap tipus d'ensurt ni provocació de cap mena (la Tina em vigila massa i sap el meu esperit de provocació que tant poc li agrada).
I aprofitant el post del Q., el qual espero que no hagi estat devorat per cap tipus d'espècie subaquàtica no descoberta, jo recordo un dia, en el vol Berlin-Barcelona, que just quan l'avió anava a despegar, havent fet tota la carrerilla, va frenar de poc i qui mes qui menys va deixar part de la dentadura incrustada al seient del davant...Segons el pilot, de sobte se li va posar a la finestreta un "big bird" i bé, mitja horeta llarga revisant l'avió...Jo vaig disfrutar com un cabró (em mola aquestes situacions límits), però la noa del costat estava mig plorant pq no volia deixar el seu fill solet...Tb recordo el dia que portava a la motxilla de ma un ganivet i una forkilla i la discussió amb els polis pq m'ho van requisar...
en fin...
Vol Madrid-Barcelona. Baixada en picat, de morro cap avall. La gent cridava, plorava, les orelles de la noia del meu costat no paraven de treure sang i alguns pare nostres en veu alta. En situacions així normalment em poso a riure, sentint de tot excepte alegria. Baixada, aterratge i disculpes del pilot a la tripulació. Novell, vol de pràctiques. I una noia amb les orelles perforades i...
Amics, he sobreviscut! Gràcies pels vostres inestimables consells.
Red, el niño cabrón era un geni. "veremos los peces y hasta la sirenita" li hauria d'haver dit la mare.
Antitot, no sé si saps del perill què vas córrer damunt d'aquesta llauna amb ales. Jo, que m'he documentat sobre el tema, sé que el perill més gran dels avions és precísament quan estan despegant i han de frenar de sobte ja que hi ha una barrera de "no retorn" que et porta directament al més enllà... Vigila amb els picoletos de l'aeroport que per molt menys et practiquen una proctologia amb cara de sàdics...
Anònim/a, senzillament brutal. Orelles amb sang! Però quin giñe! Això pot passar per la descompressió? Alguns pilots haurien d'anar amb la "L". Jo també vaig patir un d'aquest descensos en un Mallorca-BCN i van ser els pitjors 10 segons de la meva vida. La gent cridant "Ay, ay ayyyy!!!! i jo agafant-me al seient com si fos "casa" i no em poguès passar res.
En realitat m'encanta volar, però a la vegada m'acollona moltíssim, i la nit anterior acostumo a estar més nerviós que Sarkozy passejant per una Banlieu a les 10 de la nit. Només penso en anul·lar les vacances dient-me a mi mateix "però si com a casa no s'està a enlloc..."
Publicar un comentario