martes, 27 de marzo de 2007

Problemas de adicción: Prison Break


Michael Scofield es un tipo listo. Un tipo inteligente, duro, guapete, frío, calculador, y con buen corazón que intenta por todos los medios sacar de prisión al cafre de su hermano por un crimen que no cometió. En definitiva, alguien que os tendría que recordar al cachondo de Quoèlet. Porque ya sabéis, las afinidades entre uno y otro son más que evidentes...

Como diría Goethe, entre estas afinidades electivas me encuentro a día de hoy. Cansado de participar en estériles debates sobre la dialéctica etnológica entre estructuralistas e indeterministas en la Hungría de finales del XIX, mi elección de ocio en estas últimas dos semanas ha sido pegarme un atracón de capítulos de esta estupenda serie norteamericana que emiten en la sexta con un doblaje que te da arcadas (lo mismo le pasa a la versión inglesa de The Office que dieron en Cuatro), pero que, gracias a ese invento llamado deuvedé que cambió nuestras vidas, puedo disfrutar en la intimidad de mi onanismo visual.

Prison Break es una de esas series que te hacen mantener en tensión los 50 minutos de cada capítulo. Bastante mejor que 24, sin esos toques fascistoides con que nos obsequia Jack Bauer, y casi tan buena como Lost, la serie es un espectáculo de ingenio apasionante. Personajes bien elaborados, tramas que no rechinan, giros inesperados que tanto gustan a los guionistas y torturan a los espectadores, los imprescindibles golpes de azar, y la presencia siempre inquietante de ese ecosistema llamado cárcel, pesadilla para cualquiera de nuestras mentes pequeño burguesas y en el que Darwin campa a sus anchas, hacen que el drama tenga una atmósfera perfecta para que se me hagan las 4 de la madrugada y todavía dude si enchufarme otra dosis más antes de cerrar los ojos.

Únicamente me queda recomendárosla a los que os guste este tipo de entretenimentos hechos con grandes dosis de testosterona, un montón de millones de dólares (por eso salen tan bien) y un puñado de buenos actores y escritores que saben hacernos disfrutar ejerciendo su arte.

Y como soy una persona con un gran fair play, aquí tenéis una parodia que he encontrado por la internete que me ha hecho hacer unos jájas...

11 comentarios:

Gemma Puig Masip dijo...

Mr.Q... aixx perdona que t'havia de dir Fish, oi Sr.Michael Scofield?? Si tu dius que t'hi assembles miraré cap una altra banda, estossegaré, prendré aire... i diré, oh si igualets!! I diré... a partir de ahora puedes llamarme Portman, Natalie Portman!! XD

La parodia molt made in Spain... ara només em queda veure algun dia aquesta famosa sèrie que t'ha tret la son... Així que quan l'acabis de veure i jo torni a tenir temps lliure, ja te la demanaré, si no us és molèstia per veure-la!!

Nanit!!

Quoèlet dijo...

Les semblaces són més que evidents, red blondie woman (millor?): mirada perturbadora, coeficient d'intel·ligència superior, cos fibrós i musculat, e esquenes amples, espatlles aixecades, tatoos xungos per tot el cos... alguna dada més? De totes maneres no sé perquè dubtes quan saps perfectament que TU TENS LA PROVA irrefutable del veritable rostre de Michael Scofield... O no és així?

La paròdia és una basura, però em va pillar en un moment baix de defenses. Realment la sèrie està molt bé i jo que sempre he estat un fanàtic de les pelis de presons i fugues, doncs al·lucino bastant. Et trobes moltes referències, des de La Gran Evasión fins a Fuga de Alcatraz, passant per la inevitable El Lute Camina o revienta...

Josep Maria Augé dijo...

Sento el retard en la meva aparició, però bé, com ja va saber el Mr. Q de viva veu (no com la de la Gemma, que mai es troba..;P), no soc ni un fanàtic ni un entès de la televisió...

Recordo vagament que vaig veure alguns capítols alguna tarda, i estava força bé: bon ritme, personatges bastant polièdrics, posada en escena molt fidedigna...potser li vaig trobar a faltar que era poc perturbadora, però veient dos capítols no estic legitimitat a afirmar-ho...

I sobre el debat de la semblança entre el Michael i el Q...mmmm... jo no ho puc desmentir tant categòricament com la Red Little ja que els meus ulls no han tingut l'oportunitat de fruir del tors nu del Q, plaer que no sé si ha tingut la Red Little...

Senyorets, fins la nuit!

Gemma Puig Masip dijo...

Mmm a veure si un dia m'expliques que li veus de carinyós al Viking... potser te'l tornaré deixar a dir... però vas millorant... en fi... precisament perquè jo en tinc la prova sé que cualquier parecido con la realidad es pura coincidencia Sr. Fish!!!
Mmm La gran evasión es fantàstica... sip les pelis de presons tenen un aire que m'encanten... i fins i tot un presó pot ser sexy... i si no que li diguin a les noies de Chicago!!

Antitot!! Per favor que insinues arghhhh!!! No!! Per favor no he vist el tors nu del Sr.Q... quita quita... no, no... es refereix a un altre tema... d'unes fotos trucades :P! Et puc assegurar que sempre he vist al Sr.Q amb mooooltaaaa robaaaaaaaaaaaaaaa!!!

I Anti... no ens vam trobar perquè no vas pujar!!! ;P quina barra que tens, vas veure al Sr.Q... i de mi vas passar de llarg...snif...snifff...

xtonets!!

Josep Maria Augé dijo...

Ok Red Little, no faré cap tipus d'insinuació transexual entre membres d'Abacus que comparteixin habitacle físic...

I no vaig pujar, estimada meva, pq soc un home molt tímid i vergonyós, i sent com soc un home previsor, no volia fer el ridícul davant de mig Abacus en rebre l'impacte de la teva mirada, de les teves faccions...mmmmm...això queda massa "rosa" ehh???ai,ai....;P

I no em referia a aquest dia, sinó que avui t'he intentat trucar i estaves continuament out... ;_(

Mr. Q, disculpes per fer comentaris totalment alients a l'empresa que ens pertoca!;P

Gemma Puig Masip dijo...

Exacte compartim un mateix despatx i el Sr.Q em roba xiclets aquesta és la relació que tenim ;)...

Oixx tranquil que m'has de dir de vergonyes, jo també sóc molt tímida... aixx un dia els tímids ens farem amb el control del món! XD però la meva mirada no té cap mena d'impacte, tinc uns ulls normals i corrents i les meves faccions són del montón tirant a baix... o sigui que tranquil que no t'hauries imapactat!!

Buff és que aquests dies no sé ni on sóc de la feina que tinc U_U!! ja m'agradaria a mi estar 100%localitzable!

Apa nanit i bon cap de setmana!!

Anónimo dijo...

Prision Break, gran gran serie. No has estat l'únic que t'ha robat hores de son, i que ha dubtat a les 4 del matí de si posar-ne un altre! Molt molt adictiva, sí senyor.
Ara que lo de les semblances més que evidents...
"mirada perturbadora, coeficient d'intel·ligència superior, cos fibrós i musculat, e esquenes amples, espatlles aixecades, tatoos xungos per tot el cos..."

ehem...ehem... també mirarem cap a un altre costat ;)!

intrusa

Quoèlet dijo...

Benvolguts Ant i Red, us he de confesar que jo encara he estat més sofisticat que l'amic Scofield i m'he dibuixat al meu tors nu el plànol secret per arribar a la caixa forta de la Reserva Federal Americana a base de les calcomanias que sortien als "phoskitos". La ingesta de milers d'aquests "pastelitos" m'ha causat una pujada bestial dels nivells colesterol i la obstrucció del 80% de les meves artèries coronàries, però d'aquí a uns mesos em podreu trobar a Bora-Bora prenent el sol amb uns quants by-passos, però feliç...
Dìsculpes acceptades Ant. Red, demà t'ensenyo el "mapa"...

Intrusa, em sento feliç que algú hagi sofert els mateixos problemes d'addicció amb els que m'he trobat. Ara estic acabant el disc 5, però l'angoixa per l'imminent final d'aquestes tres setmanes de patiment/felicitat em supera. Vale, d'acord reconeixo que amb el tema del coeficient d'intel·ligència m'he passat...el veritable Scofield no arriba a 180 i jo sí... ;-)))
Qui ets intrusa? La curiositat pot amb mi, mal asunto...

Gemma Puig Masip dijo...

Quieto parao!! A mi no m'ensenyis ressss!!! Tu ben abrigadet que estàs més guapo!! Que per veure les calcomanies del Phoskito doncs me'n menjo un i ja en tinc prou!!

Apa nen!! A veure si baixem els fums, a veure si em tractes millor a la feina que estic molt estressada, i a veure si ja fem un altre post que ja toca no??!!

Xtonets!!
Red Little Cup

Josep Maria Augé dijo...

Déu ni do, senyor Q...que si una intrusa, que si oferint proposicions deshonetes a la pura i virginal Red Little...cull*ons tio, sort que no estàs a Urkinaona, la teva sombra m'ofuscaria, ara que m'he creat certa àurea amb les caixeres...;P

I te raó la Red little, a veure quan renovem el blog txaval, que escribim més els comentaristes que el protagonista! ;P

salut i bones festes!!! Fustigue-vos amb el fuet i poseu-vos un bon ciril·li a la cuixa!

Anónimo dijo...

Visitar: http://www.prisonbreakspain.com